Frida Kahlo Calderón, o Magdalena Carmen Frieda Kahlo Calderón, (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol de 1907 – 13 de juliol de 1954) va ser una reconeguda pintora mexicana.
La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la postrevolució mexicana i, des d'una època molt primerenca -cap als anys vint-, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l'art popular de Mèxic, demostrant a la seva pintura un sentit dramàtic i violent que es poden trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció. Va formar part durant els anys 1925 i 1929 d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre.
La seva pintura va desenvolupar-se a partir de la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme. Va saber copsar tot el que tenia al seu voltant –pintures, fotografies, gravats, exvots, exposicions, llibres i viatges–, va estudiar-ho, i això va l'ajudar a definir un estil pictòric propi. Però, com comenta Teresa del Conde en parlar de les pintures de Frida: «cap dels seus quadres hagués pogut generar-se, pel que fa a l'esperit, a partir d'un altre país que no fora Mèxic.»
Durant tota la seva vida va tenir una salut fràgil, patint poliomielitis als sis anys i un greu accident de trànsit als divuit que va fer que hagués de sotmetre's a multitud d'operacions quirúrgiques. El 1929 es va casar amb l'artista Diego Rivera i, com ell, va donar suport al partit comunista.
Frida va ser la tercera filla de Guillermo
Kahlo, fotògraf d'origen germano-hongarès i de religió
jueva, i la mexicana Matilde Calderón i González,
d'ascendència espanyola i indígena catòlica.
De molt petita va contraure la
poliomielitis, mentre que alguns autors afirmen que va néixer amb
una anomalia congènita, l'espina bífida. La seva cama dreta
es va aprimar i un peu li va quedar més petit que l'altre, per la
qual cosa alguns l'anomenaven «Frida la coixa». Durant la seva
joventut va intentar ocultar aquest problema amb pantalons i
posteriorment amb llargues faldilles.
El 17 de setembre de 1925 un accident amb
autobús la va deixar amb lesions permanents. Li va quedar la
columna vertebral fracturada -gairebé trencada- i es va
fracturar diverses costelles, el coll, la pelvis i una cama per onze
llocs diferents. El seu múscul es va desfer i un passamans
li va travessar el ventre, introduint-se-li pel costat esquerre. Es
va haver de sotmetre a trenta-dues operacions quirúrgiques
durant tota la seva vida, i va haver d'usar cotilles de
diferents tipus, així com diversos mecanismes d'«estirament».
Aquest tràgic accident va marcar-li la vida.
La primavera de 1953, la Galería de Arte
Contemporáneo de Mèxic li va organitzar, per primera vegada, una
important exposició individual.
