Diego Rivera (Guanajuato, 8 de desembre de 1886 - Ciutat de Mèxic, 24 de novembre de 1957) va ser un destacat muralista mexicà famós per la seva tendència a plasmar obres d'alt contingut social en edificis públics, principalment en el Centre Històric de la Ciutat de Mèxic.
El 1919 neix la seva filla amb Marie Marevna Vorobev-Stebelska, Marika Rivera Vorobev, que mai reconeixeria però a la que sostindria econòmicament. El 1922 ingressa al Partit Comunista Mexicà i comença a pintar els seus murals en els edificis públics de la Ciutat de Mèxic. Aquest mateix any es casa amb Lupe Marín qui li donaria dues filles: Lupe, nascuda el 1925 i Ruth, nascuda el 1926. El 1927 es divorcia de Marín i és convidat als festejos dels primers deu anys de la Revolució d'Octubre a la Unió Soviètica. L'any de 1929 va casar-se amb la pintora Frida Kahlo.
Durant els següents quatre anys realitzaria nombroses creacions als Estats Units on la seva temàtica comunista originaria importants polèmiques a la premsa, especialment el seu mural amb la efígie de Lenin al Rockefeller Center de Nova York, que és finalment destruït.
El 1936 promou la demanda d'asil de Lev Trotski a Mèxic que es concreta l'any següent. Per a 1940 ja s'havia distanciat del cèlebre dissident rus i s'havia divorciat de Frida Kahlo. El 1950 il·lustra Cant General de Pablo Neruda i el 1955 es casa amb Emma Furtat i viatja a la Unió Soviètica per ser intervingut quirúrgicament.
Va morir el 24 de novembre de 1957 a la Ciutat de Mèxic i les seves restes van ser col·locades a la Rotonda dels Homes Il·lustres, contravenint la seva última voluntat.
Diego Rivera és el màxim representant del muralisme social de tendència socialista. L'obra d'aquest gran pintor mexicà, que va passar pel cubisme i les altres vanguardes abans de consolidar el seu propi estil, arrela en una concepció profundament panamericana que reivindica la història pròpia del poble indígena. La seva concepció del mural parteix d'una revisió de l'art autòcton de l'Amèrica anterior al descobriment i entronca directament amb els estils i les formes de l'art propi de maies i asteques, dels que pretén ser una actualització moderna.
El 1919 neix la seva filla amb Marie Marevna Vorobev-Stebelska, Marika Rivera Vorobev, que mai reconeixeria però a la que sostindria econòmicament. El 1922 ingressa al Partit Comunista Mexicà i comença a pintar els seus murals en els edificis públics de la Ciutat de Mèxic. Aquest mateix any es casa amb Lupe Marín qui li donaria dues filles: Lupe, nascuda el 1925 i Ruth, nascuda el 1926. El 1927 es divorcia de Marín i és convidat als festejos dels primers deu anys de la Revolució d'Octubre a la Unió Soviètica. L'any de 1929 va casar-se amb la pintora Frida Kahlo.
Durant els següents quatre anys realitzaria nombroses creacions als Estats Units on la seva temàtica comunista originaria importants polèmiques a la premsa, especialment el seu mural amb la efígie de Lenin al Rockefeller Center de Nova York, que és finalment destruït.
El 1936 promou la demanda d'asil de Lev Trotski a Mèxic que es concreta l'any següent. Per a 1940 ja s'havia distanciat del cèlebre dissident rus i s'havia divorciat de Frida Kahlo. El 1950 il·lustra Cant General de Pablo Neruda i el 1955 es casa amb Emma Furtat i viatja a la Unió Soviètica per ser intervingut quirúrgicament.
Va morir el 24 de novembre de 1957 a la Ciutat de Mèxic i les seves restes van ser col·locades a la Rotonda dels Homes Il·lustres, contravenint la seva última voluntat.
Diego Rivera és el màxim representant del muralisme social de tendència socialista. L'obra d'aquest gran pintor mexicà, que va passar pel cubisme i les altres vanguardes abans de consolidar el seu propi estil, arrela en una concepció profundament panamericana que reivindica la història pròpia del poble indígena. La seva concepció del mural parteix d'una revisió de l'art autòcton de l'Amèrica anterior al descobriment i entronca directament amb els estils i les formes de l'art propi de maies i asteques, dels que pretén ser una actualització moderna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario